Blanca de Tortosa neix com a personatge que mitjançant els cants i la paraula, apropa la realitat del poble jueu de l’època medieval al públic actual. Els cants sefardites esdevenen nexe d’unió entre passat i present. Al cap de dos anys de representacions i cants en solitari en diferents calls de Catalunya, Blanca de Tortosa amplia el seu format, gràcies a l’aportació musical del guitarrista Carlos Lupprian, que amb la seva capacitat d’improvisació, unida a la força interpretativa de Blanca de Tortosa, dona com a resultat unes versions de cants tradicionals properes i plenes d’emotivitat.
El disc “Mem”, és el resultat d’aquest recorregut, on els cants sefardites evoquen moments de la vida quotidiana expressada per Blanca, caminant pels carrers dels calls de Tortosa, Tarragona, Falset, i d’altres poblacions de Catalunya.
“Mem”: Lletra hebrea que representa l’aigua i simbolitza la font del coneixement. Actualment oferim diversos espectacles que fusionen la interpretació i els cants sefardites, on Blanca de Tortosa expressa la seva vida quotidiana, recorda les seves tradicions i la història del poble jueu a l’edat mitjana fins al moment de l’expulsió. Representacions íntima que creen una atmosfera quasi màgica gràcies a l’equilibri entre teatre i cant.
ESPECTACLES
RECORDANT HANUKKAH
Recordant Hanukkah, és un viatge en el temps, on Blanca de Tortosa, torna a casa per compartir l’alegria de les nits de celebració de la Festa de les Llums. Un esdeveniment que entrellaça un recorregut guiat pels carrers del call de Tortosa, amb la representació teatral i musical, on Blanca, es retrobarà de nou amb instants evocadors de l’encesa de la Hanukkiah a la casa de Tortosa. Hanukkah és la Festa dels Miracles, també coneguda com la Festa de les Llums, que es celebra, del 25 del mes hebreu de Kislef al 2 del mes de Tebet. Els dies d’aquesta festivitat varien d’any en any en relació al calendari occidental, encara que sol presentar-se entre finals de novembre i finals de desembre. La festivitat evoca el miracle que es va produir quan desprès del triomf dels macabeus enfront del rei selèucida Antíoc Epífanes (S. II a. C), els sacerdots van encendre de nou la llàntia perpètua del Temple de Jerusalem. Malgrat només disposar d’una petita quantitat d’oli per a la llàntia, que en condicions normals, només hauria servit per a un dia, miraculosament es va mantenir encesa durant vuit dies. Cada nit, durant la commemoració del miracle, el ritual estableix l’encesa del canelobre de nou braços, la hanukkiah, que només s’utilitza en aquesta ocasió. Els menjars tradicionals de hanukkah, com els latkes, els bunyols de hanukkah o els sufganiyot, s’elaboren fregint-se en oli d’oliva.
AMAGATS
L’estiu de l’any 1495, tres anys desprès de l’expulsió dels jueus, Blanca de Tortosa, torna d’amagat a casa per retrobar-se amb la seva germana Judit, que es va convertir al cristianisme. Blanca coneixerà la realitat dels jueus conversos i el seu nou dia a dia, sense perdre les seves arrels. Espectacle de teatre i cants sefardites i cants jueus catalans amb ambientació musical. L’alegria del retrobament contrasta amb el desconcert dels personatges. L’abraçada de dos camins oposats traça el fil conductor de l’obra on jueus i conversos defensen el seu estil de vida davant l’amenaça d’una època carregada d’incertesa i de perills.
RECORDANT PESAH
Representació teatralitzada i cantada al call jueu de Tortosa on Blanca de Tortosa, rememora la Festa de Pesah de temps medievals, compartint amb el públic assistent les tradicions i les cançons que són lligam entre passat i present. La commemoració s’inicia la nit del 14 del mes de Nisan, del calendari jueu, i s’allarga 7 dies més.
La Festa de Pesah, també coneguda com la Festa de la Llibertat, la Festa de la Primavera o la Festa dels Àzims, és la més important per al poble jueu, seguida per Iom Kipur.
Aquesta festivitat commemora l’èxode del poble jueu en ser alliberat de l’esclavatge d’Egipte. Es tracta d’una festa més familiar que religiosa on cal seguir una sèrie de costums especials.
El més important és el que recorda la sortida precipitada d’Egipte per part del poble hebreu, i degut a les presses i per tal de millorar la seua conservació, es van endur el pa cuit però no van poder deixar que llevés. Per aquesta raó, durant tota la setmana de celebració de Pesah, no està permès menjar pa amb llevat. Per aquesta raó uns dies abans és costum netejar a fons tota la casa, i en arribar la nit del dia abans de Pesah, els nens busquen per tota la casa, amb l’ajuda d’una espelma, aliments o restes d’aliments que continguin llevat (khamets), per cremar-los. Aquesta cerca és purament simbòlica, atès que amb la neteja precedent s’ha eliminat tota resta de llevat, però la mare deixa alguns trossets de pa per a que els nens les trobin.
Al vespre del primer dia de Pesah es celebra el sopar ritual anomenat seder (ordre), amb tot un seguit d’actes simbòlics, que segueixen un ordre estricte en totes les etapes de l’alliberament del poble d’Israel, simbolitzada amb una menja concreta.
